(Communiqué)
Ce 3 novembre 2026, au Conseil départemental des Pyrénées-Orientales, l’Office public de la langue catalane (OPLC) a présenté les résultats de son enquête sur l’état du catalan en Catalogne Nord. Réalisée auprès de 2 000 personnes de plus de 15 ans, femmes et hommes de différentes catégories socioprofessionnelles, cette enquête permet de mesurer le chemin parcouru depuis 2015. Le constat est sans appel.
En onze ans, la part des habitants qui déclarent parler couramment le catalan est passée de 35 % à 15 %. Celle des habitants qui déclarent le comprendre a chuté de 61 % à 44 %.
Nous tenons à saluer le travail remarquable des établissements scolaires, des enseignants et des associations qui font vivre la langue catalane. Si elle continue de se transmettre, c’est aussi grâce à celles et ceux qui, chaque jour, l’enseignent, la parlent et donnent envie de l’apprendre. Cet engagement mérite des moyens à la hauteur de l’enjeu.
L’héliotropisme est une explication commode
Certains attribueront ce recul à l’héliotropisme, c’est-à-dire à l’arrivée de nouveaux habitants attirés par le climat et le cadre de vie du Pays catalan. En faire la cause principale est un raccourci bien trop facile. Encore faut-il que les familles qui s’installent ici, comme celles qui y vivent depuis plusieurs générations, puissent apprendre le catalan et l’entendre autour d’elles. Combien d’enfants peuvent aujourd’hui suivre un parcours bilingue près de chez eux, de la maternelle au lycée ?
L’Éducation nationale porte une responsabilité centrale. En freinant l’ouverture de classes bilingues et en laissant subsister des ruptures dans les parcours, elle limite l’accès des élèves à la langue de leur territoire. Nous demandons l’ouverture de classes bilingues dans les établissements publics, une offre accessible dans chaque canton et un soutien durable aux écoles immersives.
Les collectivités qui soutiennent déjà le catalan doivent amplifier leur effort et compenser, là où c’est nécessaire, le retrait des institutions qui ont abandonné leur soutien. Les cours et les actions menés par des associations comme Òmnium et l’APLEC doivent bénéficier de financements durables et se développer dans l’ensemble des communes de Catalogne Nord.
Le catalan doit avoir sa place à l’antenne et dans les services publics
Une langue se transmet aussi parce qu’on l’entend à la radio, qu’on la lit dans la presse et qu’on peut l’utiliser dans la vie publique. Nous demandons plus d’émissions et de contenus en catalan dans les médias locaux, ainsi qu’une présence accrue de la langue dans les institutions, de la signalétique aux publications des collectivités, en passant par l’accueil du public.
Cette politique doit s’accompagner d’une campagne qui donne envie d’apprendre le catalan en montrant à quoi il sert aujourd’hui. On peut l’utiliser sur Internet, dans les échanges de part et d’autre de la frontière et dans des métiers aussi divers que l’enseignement, le tourisme ou le commerce.
La population est prête. Aux institutions d’agir.
L’enquête fait ressortir une volonté politique que les élus doivent entendre. Selon les questions, 75 % à 92 % des habitants se déclarent favorables à l’apprentissage du catalan à l’école ou à une présence accrue de la langue dans les médias et les institutions publiques. Deux habitants sur trois soutiennent la coofficialité du catalan aux côtés du français. Cette aspiration traduit une volonté de faire vivre les deux langues ensemble, chacune avec sa place dans la vie du territoire.
L’attachement de la jeunesse au catalan est un point d’appui majeur. Aux responsables publics de donner aux jeunes les moyens de passer de cet attachement à la pratique, puis de transmettre la langue à leur tour.
Face à une mondialisation de plus en plus brutale, qui tend à faire de nous des individus interchangeables, coupés de leurs racines et sommés de se fondre dans les mêmes modes de vie, défendre les singularités du Pays catalan est un choix politique. Notre langue, notre patrimoine et notre art de vivre sont une force. Quand une langue s’efface, c’est une part de ce que nous sommes qui disparaît avec elle.
#Agissons

La llengua catalana — Entre l’erosió i l’esperança
CAT: Aquest 3 de novembre de 2026, al Consell Departamental dels Pirineus Orientals, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) ha presentat els resultats de l’enquesta sobre l’estat del català a la Catalunya del Nord. Feta a 2.000 persones de més de 15 anys, dones i homes de diferents categories socioprofessionals, aquesta enquesta permet mesurar l’evolució de la llengua des del 2015. El balanç és contundent.
En onze anys, el percentatge d’habitants que declaren parlar català amb fluïdesa ha passat del 35 % al 15 %. El dels qui declaren entendre’l ha caigut del 61 % al 44 %.
Volem reconèixer la tasca remarcable dels centres educatius, del professorat i de les associacions que mantenen viva la llengua catalana. Si es continua transmetent, és també gràcies a totes les persones que cada dia l’ensenyen, la parlen i encomanen les ganes d’aprendre-la. Aquest compromís mereix recursos a l’altura del repte.
L’heliotropisme és una explicació còmoda
Hi haurà qui atribuirà aquest retrocés a l’heliotropisme, és a dir, a l’arribada de nous habitants atrets pel clima i la qualitat de vida del País Català. Fer-ne la causa principal és simplificar massa la qüestió. Cal que tant les famílies que s’instal·len aquí com les que hi viuen des de fa generacions puguin aprendre català i sentir-lo en el seu entorn. Quants infants i joves poden seguir avui un itinerari bilingüe a prop de casa, des de l’educació infantil fins al batxillerat?
L’Educació Nacional francesa hi té una responsabilitat central. En frenar l’obertura de classes bilingües i permetre que es mantinguin les interrupcions entre etapes educatives, limita l’accés de l’alumnat a la llengua del seu territori. Demanem que s’obrin més classes bilingües als centres públics, que hi hagi una oferta accessible a cada cantó i que es doni un suport sostingut a les escoles d’immersió, com les de La Bressola.
Les administracions territorials que ja donen suport al català han d’intensificar els seus esforços i compensar, allà on calgui, la retirada del suport d’altres institucions. Els cursos i les iniciatives d’associacions com Òmnium i l’APLEC han de disposar d’un finançament estable i estendre’s a tots els municipis de la Catalunya del Nord.
El català ha de tenir el seu lloc als mitjans i als serveis públics
Una llengua també es transmet quan se sent a la ràdio, es llegeix a la premsa i es pot fer servir en la vida pública. Demanem més programes i continguts en català als mitjans locals, així com una presència més gran de la llengua a les institucions, des de la senyalització fins a les publicacions de les administracions territorials, passant per l’atenció al públic.
Aquesta política ha d’anar acompanyada d’una campanya que desperti les ganes d’aprendre català i en mostri els usos actuals. El català es pot fer servir a internet, en els intercanvis a banda i banda de la frontera i en àmbits professionals tan diversos com l’ensenyament, el turisme o el comerç.
La població hi està disposada. Ara toca actuar a les institucions.
L’enquesta posa de manifest una voluntat política que els càrrecs electes han d’escoltar. Segons la pregunta, entre el 75 % i el 92 % dels habitants es declaren favorables a l’aprenentatge del català a l’escola o a una presència més gran de la llengua als mitjans i a les institucions públiques. Dos de cada tres habitants donen suport a la cooficialitat del català al costat del francès. Aquesta aspiració expressa la voluntat de fer conviure totes dues llengües, cadascuna amb el seu lloc en la vida del territori.
El vincle dels joves amb el català és un punt de partida decisiu. Correspon als responsables públics donar-los els mitjans per convertir aquest vincle en un ús quotidià de la llengua i perquè, al seu torn, la puguin transmetre.
Davant d’una globalització cada vegada més brutal, que tendeix a convertir-nos en individus intercanviables, desarrelats i obligats a adoptar les mateixes maneres de viure, defensar allò que fa singular el País Català és una tria política. La nostra llengua, el nostre patrimoni i la nostra manera de viure són una força. Quan una llengua s’esvaeix, amb ella desapareix una part del que som.
#Agissons
